El Museu de l’Prado és inesgotable. D’ell s’ha dit de tot. Azaña va dir que era més important per a Espanya que la Monarquia i la República juntes, i molts altres han repetit una i altra vegada que és el millor museu de pintura antiga de l’món. Un dels seus directors necessitava més, dient que no era el més extens però sí el més intens, i probablement és veritat.

El Prat no s’esgota en un recorregut, ni en dos, ni en tres, ni en tota una vida. Per això anirem proposant de tant en tant “passejos” per les seves col·leccions  en els quals descobrirem els secrets que guarden les obres d’art. Passejades subjectius, és clar, com subjectiva és la col·lecció, que durant segles es va basar en els gustos dels reis (1 gust fantàstic en molts casos). En ells inclourem obres molt conegudes i altres que, sense ser-ho tant, són una sorpresa meravellosa, i poc a poc anirem descobrint com mirar-perquè comencin a parlar-nos i explicar-nos les seves històries.

En aquesta primera incursió ens anem a el Renaixement, de Flandes a Itàlia i amb parada a Alemanya i per descomptat a Espanya. Deu obres mestres extraordinàries que qualsevol gran museu del món voldria tenir. ¡10 obres de 10!