Vandalisme universitari amb segles d’història

El que en un primer moment semblen ser confusos símbols pintats en vermell, en realitat són lletres que amaguen secrets de temps remots.

En el seu pas pels transitats carrers del centre històric de Barcelona en la ruta de Històries y Llegendes del Barri Gòtic, els nostres clients més curiosos solen aturar-se davant del que sembla ser en un primer moment un confús conjunt de símbols pintats en vermell. Si un es fixa bé, tanmateix, descobreix ràpidament que són lletres i que, tot i el seu aparent desordre, tenen en la seva unió un significat molt concret.

Els anomenats Víctors Universitaris, que recorden als moderns grafitis tot i ser renaixentistes, eren inscripcions de reconeixement a la graduació d’estudiants. Per això, els Víctors que han sobreviscut entre els carrerons de Barcelona solen estar situats, en gran majoria, aprop d’edificis universitaris. en aquestes sopes de lletres i símbols sempre es pot llegir en anagrama la paraula ‘victor’, en majúscules, al costat del nom o cognom de la persona a la que feia honor la inscripció.

Com expliquem també al nostre Slow Gothic Tour, si bé es coneix que el vermell de les pintades procedia de pigments animals o vegetals, l’autoria de les mateixes segueix sent un misteri avui dia. Tot i així, les hipòtesis més acceptades apunten a que eren els mateixos estudiantes els que s’aplaudien els uns als altres per comunicar al món les seves gestes universitàries. Com més ric era l’alumne més gran i amunt s’inscrivia el seu Víctor. D’una important família deuria ser, així, el propietari del “Víctor Huguet” situat a la façana de l’antic Hospital de la Santa Creu al Carrer del Carme i que segueix sorprenent tant a turistes com locals per les seves dimensions i bon estat de conservació. Probablement va ser dedicat a un metge recent doctorat, degut a la seva proximitat amb la Real Acadèmia de Medicina situada a l’edifici annex.

A la façana de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, entre la Plaça del Rei i l’absis de la Catedral, hi ha dos més exemplars, un dedicat a un tal “Viñals” i un altre que, visiblement més deteriorat, deuria celebrar a alguna personalitat destacada per les seves grans dimensions. Al barri de Sant Pere, coronen la cantonada entre la Placeta de Marcus i el Carrer Assaonadors dos altres Víctors. Un commemora el triomf d’un estudiant amb cognom “Teixidor” i l’altre al·ludeix a una tal “Eva” que, tot i que podria portar-nos a pensar que es tractava d’una dona doctorada, deuria correspondre en realitat a les inicials d’algun home, ja que l’accés als estudis universitaris va ser vetat a les dones fins ben entrat el segle XX.

Aquests i altres exemples d’aquest tipus d’inscripcions es sumen a l’encant i el misteri dels carrers del Barri Gòtic de Barcelona i afageixen un element més al passat d’una ciutat que encara manté un pes decisiu.