Motiu
La festa ret homenatge a santa Eulàlia, patrona de la ciutat fins al segle XVII. El llegendari barceloní explica que en l’època de l’emperador romà Dioclecià, al segle IV, es va ordenar que fossin perseguits tots els cristians que hi havia a l’imperi. A Barcelona, molts es van amagar i uns quants van fugir. En vista d’aquella situació, Eulàlia, una nena de tretze anys que vivia en un mas de Sarrià, va demostrar una gran valentia presentant-se al cònsol Dacià per rebel·lar-se contra aquells actes tan injustos. Eulàlia va ser empresonada i castigada, però no es va deixar vèncer i va lluitar tant pels seus ideals que van acabar costant-li la vida.
Des d’aleshores, aquella nena va passar a ser un símbol de solidaritat i de defensa de la justícia i encara avui és venerada pels barcelonins.
Orígens
La celebració de la festivitat de Santa Eulàlia a Barcelona és relativament recent. Sense comptar algunes representacions populars, balls i jocs que es remunten al segle XVIII, les festes de Santa Eulàlia han estat inconstants i circumscrites principalment a actes litúrgics de l’Església Catòlica i a celebracions institucionals de l’ajuntament barceloní fins ben entrats els anys vuitanta del segle XX.
Va ser el 1983, amb la iniciativa de les colles de gegants de la Ciutat Vella (del Pi i de la plaça Nova), i el 1985, amb Maria Aurèlia Capmany de regidora de Cultura, quan es van posar les bases de la nova festa, que va prendre forma gràcies també a l’empenta de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de la Ciutat Vella, que ràpidament hi va incorporar nombrosos actes d’arrel tradicional. Amb els anys s’hi van anar afegint activitats i mostres de cultura popular molt diverses que s’han anat repetint. I finalment, als anys noranta, les festes de Santa Eulàlia van quedar consolidades amb un protocol festiu molt concret que les regula.
