Concerts entre veïns
Si d’alguna cosa ens estem donant compte durant aquest confinament és que la capacitat imaginativa de les persones no té límits i que la música, com a art universal, aconsegueix fer coses màgiques. A Barcelona, i -en concret- a l’Eixample, ho estem experimentant d’una forma particular. Els patis que tanquen les històriques pomes d’aquest barri han viscut aquests dies una cosa que, segurament, no havia passat mai abans.
Diàriament, quan cau la nit, a les vuit en punt, els balcons comencen a omplir-se de veïns que comparteixen un llarg aplaudiment solidari per homenatjar el personal sanitari. A el cessament d’aquestes palmes, es produeix la màgia. Ja sigui a capella, amb l’ajuda d’instruments o amb un simple altaveu, la música comença a ocupar aquest enorme buit entre edificis que era abans al pati. Entre crits d’ànims i balls que volen sobrepassar les baranes, els veïns comparteixen un cant d’alegria que, tot i durar uns instants, els recorda que no estan sols en això.
L’Eixample, focus cultural a la quarantena
“Avui he sortit a la balconada perquè tenia la necessitat de cantar. Junts sortirem d’això, units som més forts i tornarem amb magnificència “. Aquest és el missatge que manava la cantant Ruth Lorenzo als seus veïns abans de començar un petit concert en un pati de l’Eixample de Barcelona. La murciana va delectar als seus veïns amb la famosa ària ‘Nessun dorma’ de l’òpera Turandot de Puccini i aquests van respondre omplint d’aplaudiments el veïnat, com s’observa al vídeo.
En estos tiempos difíciles tenemos que poner nuestro pequeño rayito de luz. Un poco de esperanza y alegría para afrontar esto con fuerza.
Hoy @RuthLorenzo lo ha hecho con música, algo que traspasa cualquier barrera y solo nos recuerda lo bonito que es sentir#YoMeQuedoEnCasa pic.twitter.com/JnKwgZ1EGH— Ruth Lorenzo Daily (@RLorenzoDaily) March 18, 2020
Imatges semblants a aquesta s’han estat repetint en els últims dies per tota la ciutat, especialment en patis comuns de l’Eixample com el que comparteix Ruth amb els seus veïns. Potser per la “intimitat” que propicia aquest tipus d’espai, aïllat d’allò “extern”, qualsevol mostra de solidaritat en forma de música en els patis d’aquest barri en particular es converteix en un esdeveniment cultural sense igual.
Òpera solidària des del balcó
En un altre pati interior de l’Eixample es va gravar un dels vídeos més virals des que va començar la quarantena. En ell s’aprecia la soprano barcelonsa Begoña Alberdi emocionant als veïns de la seva illa. “Vam sortir amb el meu marit el primr dia dels aplaudiments per reconèixer el treball de personal sanitari i la situació va ser tan emocionant que vaig sentir la necessitat de cantar”, explicava la cantant. Així, sense saber l’abast que tindria la seva iniciativa, Alberdi es va disposar a cantar l’ària “Oh, mio babbino car” de Puccini, a capella i sense escalfar.
La resposta dels veïns va ser impressionant i des dels balcons l’aplaudien i demanaven “Demà més!”. D’això tracten aquest tipus d’iniciatives, de superar junts l’angoixa i donar esperança. Aquests emotius moments suposen un lleu alleujament en uns dies d’extrema dificultat que castiga la població i, en efecte, també als músics, que s’han vist obligats a cancel·lar múltiples concerts, funcions i recitals.
L’origen de L’Eixample
Com apuntàvem, una de les claus per entendre l’èxit i la màgia que es desprèn d’aquests concerts improvisats entre veïns a l’Eixample és la intimitat que generen aquests patis interiors. Fins ara espais gairebé ignorats per als que els compartien, s’han convertit en platees que no tenen res a envejar als grans teatres. Però, quin és l’origen d’aquests buits amagats dins de les pomes d’aquest famós barri de Barcelona?
