«La Barcelona turística als ulls dels candidats»

El 7 de maig, el CETT va acollir un nou debat amb els representants dels partits que es presenten a l’alcaldia de Barcelona.

A punt de començar la campanya de les municipals, la CETT-UB ha convocat en un debat als 8 principals partits polítics que s’hi presenten sota el títol «La Barcelona turística als ulls dels candidats».

La Dra. Abellanet, CEO del centre, s’ha encarregat de la benvinguda i introducció, amb un discurs lúcid en el qual ha fet un repàs de la situació del sector turístic i dels reptes que s’han d’encarar políticament i estratègica per construir un turisme de qualitat que sigui sostenible per a la ciutat de Barcelona i els seus ciutadans. No ha obviat temes candents, com la moratòria dels hotels, l’establiment del PEUAT o la disminució del turisme de negocis a la ciutat durant el 2018.

Una hora i mitja és poc temps per poder parlar en profunditat de temes concrets. Tenint en compte, a més, que a la taula hi havia representades vuit candidatures i que s’havien de repartir el temps. Cadascú ha tingut 2 minuts per fer el seu ‘elevator pitch’ (que estan resumits més avall) i després s’ha donat pas al debat.

PRACARIETAT LABORAL

El debat ha començat girant al voltant del top manta i la manca de seguretat a la ciutat i en els barris. Els candidats del PP i de C’s són els que han fet més èmfasi en aquest tema, sense que la regidora de l’ajuntament pogués rebatre amb contundència els seus arguments. Per interés general de la sala s’ha trigat poc a canviar el tema per un altre que incidís més en el sector. Al cap i a la fi, el debat era per parlar del turisme a la ciutat i no dels problemes globals.

El representant de la CUP, Jordi Magrinyà, ha afirmat que la indústria turística és la que paga pitjor als seus treballadors i per això proposava una governança 100% pública. Janet Sanz (Bcomú) ha sostingut que els centres socials cada cop reben més persones que són treballadores del sector turisme i que és necessari un sistema de redistribució de la riquesa per evitar que això continuï succeint. En la mateixa línia, Miquel Puig (ERC), ha posat com a exemple la notícia de fa uns dies on es publicava que Lloret de Mar és la població catalana amb la renda per capita més baixa de Catalunya.

«Efectivament el turisme paga poc», ha dit. «En aquest sentit, el sector ha fet un pas molt positiu en l’últim conveni col·lectiu, ja que ha eliminat la possibilitat de poder contractar per sota de conveni», ha afegit a continuació.

 

HABITATGE: pisos turístics, moràtoria als hotels i PEUAT

Després, Puig ha passat a criticar l’actual govern de BComú en l’aplicació del PEUAT i la moratòria en la construcció de nous hotels. En aquest punt també s’hi han afegit la candidata per JuntsxCat, Elsa Artadi, i el del PP, denunciant respectivament que el pla només ha provocat la transformació dels pisos turístics en habitatges d’ús compartit de forma il·legal, i a fomentar l’abandonament de solars on s’havien de construir nous hotels que han donat pas a la creació de narcosales i el seguit de problemes de seguretat que comporten. Artadi també ha reclamat la falta d’incentiu i les dificultats per a la renovació del parc hoteler amb criteris de sostenibilitat.

Tant Montserrat Ballarin (PSC) com Jordi Graupera coincidien en la necessitat de descentralitzar el turisme. «El 90% del turisme a Barcelona es concentra per sota de la Diagonal», ha dit el candidat de Barcelona és Capital (crec que incloïa la Sagrada Família en aquest bloc). «Això, però, passa a altres grans ciutats com París, Nova York o Londres. Necessitem esponjament per fer créixer el turisme al voltant de Catalunya i redistribuir-lo geogràficament».

On no es posaven d’acord era en com fer-ho. Tots dos coincidien en la importància de les institucions culturals i del patrimoni com a eines generadores de turisme cultural de qualitat però Graupera ha criticat la voluntat de fer la segona seu del Macba a un barri que ja disposa d’una gran quantitat d’institucions culturals. L’aposta de Ciutadans per reforçar la cultura ha sigut la d’obrir una sucursal del Museu del Prado a Barcelona. Decisió que no recau, de moment, en el consitori municipal.

TURISME DE QUALITAT

Efectivament, la descentralització, conjuntament amb la desestacionalització, la diversificació i la despesa, ja és un dels objectius principals de l’últim pla de màrqueting de l’Agència Catalana de Turisme presentat ara fa uns mesos.

Ha sigut Miquel Puig el que ha començat parlant de despesa: «Necessitem una reconversió per evitar que el destí es degradi. Quan parlo de turisme de qualitat parlo de turisme que pagui bé». Uns minuts més tard, ha afegit: «Turisme de Barcelona ha de deixar de ser una agència de viatges per centrar-se en el retorn econòmic a la ciutat». En aquest context, creu imprescindible l’increment de la taxa turística. Tant Junts per Catalunya com Barcelona en comú estaven d’acord en incrementar l’impost però aquí cadascú ha defensat el seu propi interés i no es posaven d’acord en qui havia de gestionar la recaptació (Ajuntament o Generalitat)

Janet Sanz, tot i la davallada de les xifres durant el 2018 a Barcelona, ha lloat la feina dels Convention Bureau per intentar portar un turisme d’empresa que respon a espais i temps diferents del turisme vacacional. També en aquest sentit, Jordi Graupera també ha recordat que els principals destins competidors (Turquia, Tunísia, Marroc, França…) s’han quedat molt enrere per problemes geopolítics i de terrorisme però ara estan començant a tornar amb molta força i rebentant preus. «Hem de pensar una estratègia per què, quan s’igualin a nosaltres, Barcelona pugui oferir més qualitat»

MARCA BARCELONA

Tots aposten per seguir treballant per definir la marca Barcelona però les visions han sigut, en alguns casos, diverses. La CUP per exemple, ha sigut molt contundent en declarar que la marca Barcelona amaga molt dolor i esclavització per després comparar la ciutat amb la marca Nike i l’explotació infantil. La majoria però l’han volgut lligar amb la qualitat. Qualitat del turisme que rebem però també qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona en termes d’economia, sostenibilitat i mobilitat.

Segurament, la clau passa per no matar a la gallina dels ous d’or i preservar la ciutat tal com encara és perquè aquest és el major atractiu que posseïx. «Així com París és moda, els viatgers relacionen Barcelona amb una ciutat on és fàcil ser feliç» ha respost el candidat per Barcelona és Capital quan el moderador li ha preguntat per la visió de Barcelona des de Nova York. El que és cert, però, és que si els ciutadans de Barcelona no poden accedir a un habitatge, rebre un salari equilibrat amb el cost de la vida i moure’s amb facilitat en una ciutat neta de contaminació el model no tindrà futur.

debat per les municipals : Barcelona i turisme

Els vuit representants i la Dra. Abllanet abans de començar el debat

Si vols informació sobre les propostes de cada partit: